<<La mentalitat cientifista ha aconseguit que molts acceptin la idea que tot allò tècnicament realitzable ha de ser moralment admissible>> (Carta encíclica Fides et Ratio 88, Sant Joan Pau II)

Al mateix temps que valora i es recolza en la ciència, la Doctrina Social de l'Església critica el cientifisme, ja que com cita sant Joan Pau II, aquesta mentalitat pretén que acceptem la idea que qualsevol cosa realitzable tècnicament és en si mateixa moralment acceptable.

El papa Francesc aborda també aquesta qüestió al·ludint al paradigma tecnocràtic, és a dir, la manera com la humanitat de fet ha assumit la tecnologia i el seu desenvolupament junt amb un paradigma homogeni i unidimensional (LS 106). Aquest model tecnocràtic apareix com el colonitzador dominant de les ments, dels comportaments i de la cultura fins al punt que resulta molt difícil sortir-ne perquè arriba a ser "omnipresent" (LS 122). Aquest paradigma condiciona la vida de les persones i el funcionament de la societat; per això, insisteix el Papa, cal encoratjar i ampliar una mirada distinta, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que conformin una resistència davant l'avanç del paradigma tecnocràtic (LS 111).

La intervenció de l'ésser humà sobre la natura sempre ha existit, però durant molt de temps va tenir la característica d'acompanyar o donar suport a les possibilitats que ofereixen les coses mateixes. Era una qüestió de rebre el que la realitat natural es permet a si mateixa donar, com estendre la mà. En l'actualitat, el que interessa és extreure tot el que és possible de les coses mitjançant la imposició de la mà humana, que tendeix a ignorar o oblidar la realitat mateixa del que té davant seu. Aquesta és la raó per la qual els éssers humans i la natura han deixat de caminar de la mà i s'han convertit en contendents. D'aquí és fàcil passar a la idea que és possible un creixement infinit o il·limitat, el qual deriva en la mentida de la disponibilitat infinita dels recursos del planeta, fet que porta a "esprémer-lo" fins al límit i més enllà del límit. Es parteix de la falsa suposició que "hi ha una quantitat il·limitada d'energia i mitjans utilitzables, que la seva regeneració immediata és possible i que els efectes negatius de les manipulacions de la natura poden absorbir-se fàcilment".

Al llarg de la publicació dels principis del decàleg, i seguint la guia que ofereix la Laudato Si', hem tractat de reflexionar sobre les realitats del deteriorament ambiental i social que palpem; i sobre els camins de correcció que se'ns ofereixen des de la nostra humanitat.

Però aquestes consideracions i propòsits no ens serviran de res si no reconeixem l'arrel humana de la crisi ecològica. Hi ha una manera d'entendre la vida i l'acció humana que s'ha desviat i contradiu la realitat fins a fer-la malbé (LS 101).

Han passat gairebé dos anys des del començament de la campanya "Si cuides el planeta, combats la pobresa". I una mica més d'ençà de la publicació de l'encíclica Laudato Si', en la qual el papa Francesc ens llançava el desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna..., buscant un desenvolupament sostenible i integral (LS 13), convidant-nos a no mirar només els símptomes, sinó les causes «més profundes de la situació actual (LS 14), i anunciava una proposta de línies de maduració humana inspirades en el tresor de l'experiència d'espiritualitat cristiana (LS 15) per superar el nou paradigma i les formes de poder que deriven de la tecnologia. I encara que ens pugui semblar molt llunyà, els èxits aconseguits i el treball realitzat són encara escassos, de manera que hem d'intentar deixar de banda la urgència dels temps que vivim i seguir reflexionant i treballant sobre aquest "desafiament urgent" de què ens parla el papa Francesc.

Superar el paradigma tecnocràtic significa recuperar o trobar el valor de l'ésser humà en si mateix com a persona. Un valor que no està basat en el tenir, en la ciència, en la tècnica o en el poder, sinó en l'ésser. Reconèixer i assumir que l'essencial de l'ésser humà és aliè a ell, ja que és un do que li ha estat donat: la seva consciència, la seva intel·ligència, les seves capacitats (innates o adquirides), la seva dependència, la seva capacitat de ser solidari, de compartir, de donar-se a les altres persones, tot allò que, en definitiva, li permet de viure; tot és do i com a tal no li pertany. El que tenim no deixen de ser eines que hem anat adquirint i que, tanmateix, oblidant el que som, les anem convertint en extensió del nostre ésser, tot perdent de vista que són transitòries i circumstancials, subjectes a canvi i evolució, a superació o desaparició.

També és do, i no pas propietat, tot el que ens envolta en la natura, per ser sàviament administrat i no per extreure tot el que sigui possible de les coses per la imposició de la mà humana... amb la idea d'un creixement infinit o il·limitat, que ha entusiasmat tant economistes, financers i tecnòlegs (LS 106).

El mandat i la necessitat de compartir no es refereixen només a coses materials, sinó també, i potser sobretot, a les nostres capacitats i al que en podem obtenir a través seu, en clar avantatge sobre els nostres germans i germanes que no han pogut o sabut desenvolupar-les.

La cultura ecològica no pot reduir-se a una sèrie de respostes a curt termini als problemes que sorgeixen amb relació a la degradació mediambiental, l'esgotament dels recursos naturals o la contaminació global. Ha de ser la suma de tot això. Ha d'oferir una mirada diferent, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que abordin una altra manera de viure, més austera i coherent davant del consum il·limitat, davant l'avanç del paradigma tecnocràtic. Cercar només un remei tècnic per a cada problema ambiental que es presenta vol dir aïllar les coses i no hem d'oblidar que tot està connectat i que ens cal enfrontar-nos i donar solucions als veritables problemes del sistema. És possible ampliar la mirada i orientar la tècnica al servei d'un altre tipus de progrés, més sostenible i integral.

D'aquesta manera, quan la tècnica es bolca cap als problemes concrets de les persones més necessitades, amb el compromís d'ajudar-les a viure amb més dignitat i menys patiment, col·loquem la tècnica al servei dels éssers humans i el seu entorn.