"En la varietat està el gust", diu un conegut refrany que expressa l'estima que la saviesa popular, feta d'experiència, concedeix a la diversitat. El quart principi del decàleg verd "apreciaràs la diversitat del nostre món", el transforma en manament, el que suposa que no complir-lo, no posar-lo en pràctica, comporta el perill de perdre-la.

Segons dades d'informes de l'ONU actualment es perden de l'ordre de 150 espècies animals per dia. Encara que les dades estadístiques poden deixar-nos freds o indiferents, ens parlen d'una realitat que passa i el que és greu és que, moltes de les espècies animals i vegetals que es perden, desapareixen sense que hàgim arribat a conèixer-les, amb tot el seu cabal d'informació i coneixement que ja no serà possible aprendre. La immensa majoria s'extingeixen per raons que tenen a veure amb alguna acció humana. Per la nostra causa, milers d'espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència, ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret (LS 33).

Estem tan habituats a disposar de gairebé tot, de coses que ens semblen il·limitades o que fàcilment podem obtindre, que només l'escassetat d'alguna cosa ens situa en la preocupació que puguem no disposar-ne o que haguem de lamentar la seva pèrdua. D'altra banda la recerca de solucions per obtenir recursos o beneficis particulars o públics de forma immediata ens porta a despreocupar-nos de l'afectació als altres o de la seva incidència en el futur, però, la cura dels ecosistemes suposa una mirada que vagi més enllà de l'immediat, perquè quan només es busca un rèdit econòmic ràpid i fàcil, a ningú li interessa realment la seva preservació (LS 36)

riquesa per a la població, i que han desaparegut o desapareixen davant la nostra indiferència o fins i tot amb la nostra participació. Aquestes transformacions que produïm en els nostres entorns amb actuacions moltes vegades precipitades, interessades, miops i egoistes per no mirar l'abast global, d'un futur ja actual, tenen conseqüències que van més enllà de l'aparença en tant que afecten els espais, a les persones i als éssers vius, a la sostenibilitat del conjunt.

L'atenció a aquestes transformacions, amb les seves conseqüències ambientals i socials, que es produeixen en el nostre entorn proper i que ens afecten directament, pot facilitar-nos la comprensió i la presa de consciència dels canvis i problemes que generen diverses actuacions humanes que es realitzen, motivades per un interès de benefici econòmic immediat, en llocs allunyats de nosaltres geogràficament, que suposen deteriorament del medi ambient, privació del mitjà de vida a éssers vius, abocats a la desaparició, i desplaçament obligat d'éssers humans dels seus llocs d'origen, amb totes les mancances i pobreses que això significa. De tot això tenim avui coneixement gairebé instantani per la informació que ens donen els diferents mitjans de comunicació i ho assumim com una cosa que permet mantenir el desenvolupament, el creixement i el nivell de consum, però cada vegada més conscients també que aquesta manera de vida que tractem de mantenir no és compatible amb la sostenibilitat de les fonts de vida que se'ns han donat per utilitzar-les i tenir-ne cura en el nostre planeta Terra. Ban Ki-moon, anterior secretari general de l'ONU va assenyalar la relació existent entre la cura de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible: "Si no es conserva la biodiversitat no podrem assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible"

En general, solem descarregar o alleugerir la responsabilitat d'algunes de les nostres decisions perquè entenem que tenen un abast limitat, que només les decisions dels responsables públics o dels grans directius d'empreses tenen conseqüències que ens afecten a tots, però les nostres opcions com a ciutadans i les accions o hàbits quotidians als quals ens adherim, també les tenen a causa del "misteri de les múltiples relacions que existeixen entre les coses" (LS 20).

Si bé ens pot aclaparar aquesta realitat que percebem i de la que comencem a ser conscients, també pot encoratjar-nos saber que està a les nostres mans corregir-la o canviar-la.

Pregària