5. Animaràs una conversió personal, comunitària i eclesial
Vull proposar als cristians algunes línies d'espiritualitat ecològica que neixen de les conviccions de la nostra fe, perquè allò que l'Evangeli ens ensenya té conseqüències en la nostra forma de pensar, sentir i viure. No es tracta de parlar tant d'idees, sinó sobretot de les motivacions que sorgeixen de l'espiritualitat per alimentar una passió per la cura del món (LS 216)
Ens trobem al cinquè principi del nostre decàleg. Portem quasibé un any reflexionant sobre la nostra vida, el nostre modus de viure-la i amb respecte a qui ens envolta, especialment a les persones més vulnerables, pobres i excloses, i amb la casa en comú. Abans de continuar amb els cinc punts que ens queden, volem aturar-nos en la necessitat d'una conversió personal, comunitària i eclesial, si volem posar en marxa el nou estil de vida més atent a les necessitats de les altres persones i del planeta. Proposem un estil arrelat al missatge i a la vida de Jesús, per apropar-nos al Regne i respondre al somni de Déu sobre la humanitat i la tota la terra.
Al principi de la seva vida pública, després de 30 anys de silenci, Jesús invita a la conversió a aquells que s'apropen a Ell, a la vora del llac de Galilea.
Però, quina és la conversió a la qual Jesús ens convida?
L'Església ens presenta la conversió com a forma de tornar a Jesús. Centrar els nostres pensaments, la nostra voluntat i els nostres compromisos i els nostres desitjos en Ell. Però també els nostres desànims, les nostres incoherències, les nostres pors. En l'evangeli, Jesús recorda a qui l'escolta que el Regne de Déu, el món a imatge de com Ell el va crear, es troba a dins de cada persona i que només cal tornar a mirar al nostre interior i acollir la trucada a una vida nova.
La vida que Jesús ens ofereix, la de les benaurances, del món al revés, on les persones que no tenen, no poden, estan abatudes, són enaltides, aixecades de la pols. I on la gent rica, la poderosa i orgullosa és humiliada. Però on sempre, sempre, proveeix la tendresa, l'amor, l' acollida, la compassió i el perdó. Un món fratern, regit per la justícia i la caritat, i on el distintiu sigui la pau. Aquestes actituds mostren un cor convertit a la Bona Nova de Jesús.
En l'encíclica Laudato si', el papa Francesc ens convida a una conversió ecològica: Vull proposar als cristians algunes línies d'espiritualitat ecològica que neixen de les conviccions de la nostra fe, perquè allò que l'Evangeli ens ensenya té conseqüències en la nostra forma de pensar, sentir i viure. No es tracta de parlar tant d'idees, sinó sobretot de les motivacions que sorgeixen de l'espiritualitat per alimentar una passió per la cura del món (LS 216). Una conversió amb profundes arrels i fruits visibles: mobilitzadora d'una cura generosa i plena de tendresa cap a tota la Creació, que implica gratitud i gratuïtat, l'amorosa consciència de la nostra connexió amb la resta de criatures, de "formar amb els altres éssers de l'univers una preciosa comunió universal ".
Aquesta conversió, per ser més eficaç i autèntica, ha de transcendir la nostra pròpia persona, arribar a la comunitat i tota l'Església. La conversió comunitària significa fer de forma conjunta el recorregut cap a la trobada amb Jesús, l'adhesió a la seva persona i al seu projecte d'humanitzar la vida, el creixement en senzillesa, esperança i esperit de servei. Els fruits d'aquesta conversió comunitària seran l'acollida, el respecte pels altres i per la natura, amb els seus ritmes i necessitats, la construcció d'unes societats on es respiri la
cordialitat,
la
inclusió, la defensa dels drets humans. Se'ns fa un lloc a la taula
comuna, la festa de germanor, l'alegria de l'amistat. Aquesta és la
missió de l'Església.
Per participar plenament en aquesta taula comuna, el millor vestit de festa és la conversió. Confiant sempre que, al nostre costat, Déu, i el mateix Jesús, ens guien i acompanyen amb la seva llum.
Veus que clamen
Poble Mosetén
Bolivia
La seva població és majoritàriament camperola i viu d'uns recursos que cada vegada es troben més amenaçats per la colonització agrícola i les tales indiscriminades.
Estem esperançats, aferrats a això, perquè això ens convida a lluitar.
Mercedes Loring
Religiosa de l'Assumpció
D'on vénen aquestes veus que clamen? Ens vénen de diferents punts però totes convergeixen en el nostre cor i en el mateix cap: alliberar-nos dels nostres egoismes i llançar-nos a buscar el Bé Comú.
Ens criden: ELS NOSTRES GERMANS, EL PAPA, DÉU.
Els nostres germans, caiguts en la pobresa, per haver perdut la feina, el subsidi d'atur, i no poden cobrir les seves necessitats més elementals. Ens criden des dels racons dels barris marginals, on estan "Invisibles" als ulls de la societat. Amb alguns d'ells em reuneixo jo els dimarts a "La Enfiladissa", una casa en ruïnes, okupada (amb permís de l'amo) per un grup del 15 M, que dóna aixopluc a quantitat de subgrups del barri que s'organitzen entre ells per diferents fins; hi ha els del "Banc d'Aliments de Tetuan," que busquen aliments i després se'l reparteixen, els "Anti desnonaments", "els Invisibles" que acompanyen als necessitats davant els treballadors socials, que difícilment responen a les seves necessitats i van a l'Ajuntament perquè se'ls escolti (actualment s'està aconseguint bastant), i diversos grups culturals que actuen per si mateixos, per lliure.
El Papa ens crida; Sortiu a les perifèries! No us quedeu en el vostre cercle de vida i d'acció, com si això fos l'únic que us pertoca.
Hi ha molta gent que us necessita, moltes injustícies que combatre, molts drets humans que aconseguir, i vosaltres sou els cridats a fer aquest pas; com a individus, com a Església, com a Comunitats Cristianes.
Ens crida Déu des del fons de les nostres consciències, perquè posem en pràctica el manament més important que ens dóna: ESTIMA EL TEU GERMÀ COM A TU MATEIX - ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES COM JO US HE ESTIMAT. aquest manament ens porta molt lluny dels nostres interessos personals; ens porta a preocupar-nos per "L'altre," i ens va enviar el seu Fill Jesucrist perquè ens ensenyés el camí. Com vivia i actuava Jesús? ... PASSAR FENT EL BÉ.
I si sortim del nostre país, sentim de seguida les veus dels nostres germans africans que clamen a causa de la fam i de les guerres que els països del nord els causem, venent-los armes, apoderant-nos de grans extensions de terres per posar grans cultius que ells no els aprofiten però sí que els expulsen de la seva terra vital. I també les veus d'aquells que han hagut de sortir del seu país
buscant refugi en el nostre i els tanquem la porta, els vam aixecar tanques, els expulsem "En calent" ....
Potser
ens toca ara ser nosaltres, els que alcem les nostres veus per demanar
més humanitat i menys egoismes tant a nivell personal, com nacional i
eclesiàstic.
Davant aquests crits no podem quedar insensibles. Som
cridats a una conversió profunda i sincera, tant personalment, com a
Església, que ens porti a renunciar a moltes de les nostres comoditats,
privilegis, seguretats, fins i tot criteris, i seguir els passos de
Jesús, estimant i fent el Bé, allà on ens necessitin.
Què pots fer (o deixar de fer)?
1. Cal una transformació d'hàbits mentals i patrons de comportament, producció i consum. Per a això es requereix, a més, un compromís personal, implica també reconèixer els propis errors, pecats, vicis o negligències, i penedir-se de cor, canviar des de dins (LS 218). El retorn a un estil de vida més senzill implica un canvi de direcció: la "conversió ecològica" a la qual apel·la el papa Francesc (cf. LS 216- 221). Per tant la conversió ha de ser permanent i en tots els seus aspectes.
2. Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaços de sostenir opcions de vida individuals que no resulten gens senzilles: Els individus aïllats poden perdre la seva capacitat i la seva llibertat per superar la lògica de la raó instrumental i acaben a mercè d'un consumisme sense ètica i sense sentit social i ambiental. A problemes socials es respon amb xarxes comunitàries, no amb la mera suma de béns individuals.
La conversió ecològica que es requereix per crear un dinamisme de canvi durador és també una conversió comunitària (LS 219). Els nous estils de vida han d'anar més enllà de l'esfera personal de la vida. Han allargar-se a la dimensió comunitària, eclesial i social, i arribar al canvi dels sistemes i de les estructures socioeconòmiques, polítiques i culturals. No n'hi ha prou amb el canvi personal (encara que és imprescindible perquè sense canvi personal no hi ha canvi global) sinó que cal actuar en aquests tres nivells en forma progressiva i circular.
3. La conversió passa per una nova relació amb les coses, amb les persones, amb la natura i amb els problemes de la pròpia societat i del món: superar la cultura de la indiferència i de la autoreferencialitat i recuperar la capacitat de cura de la persona que tenim al costat, la sensibilitat pel sofriment de la gent i la solidaritat; descobrir la riquesa de la diversitat; passar de l'assistencialisme a la justícia social que tracta d'eliminar les causes de la pobresa.
Ja que l'actual model de consum és social i ambientalment insostenible, és necessari participar de projectes que, a petita escala, assagen una forma més sostenible de consum. Cada un d'aquests projectes neix a partir d'objectius molt diferents, però tenen en comú la seva riquesa i imaginació a l'hora d'assenyalar possibles solucions als problemes que l'actual model de consum genera. Comparteixen profundes arrels en processos col·lectius, comunitaris o solidaris, i la cultura propositiva necessària perquè el canvi de model i la conversió es faci efectiu. Entre les iniciatives comunitàries de les que podem participar actualment destaquen:
- Mercats d'intercanvi, xarxes d'intercanvi o monedes socials, bancs de temps ...
- Cooperatives o grups de consum, horts comunitaris, bancs de llavors, compostatge comunitari ...
- Espai públic i habitatges col·lectius. Comunitats rurals sostenibles, co-housing, habitatges compartits, etc.
- Turisme alternatiu i sostenible. Vacances i intercanvi de casa.
- Cotxes. Compartir la mobilitat (carpooling) o viatge en cotxe compartit, lloguer de cotxes de curta durada, habitualment per hores i trajectes curts (carsharing), cotxes particulars a disposició per a altres persones a canvi del pagament d'un lloguer (social car) ...
- Bicicletes. Bicicleta compartida, tallers d'auto-reparació, bici-bus escolar, bici crítica, etc.
- Espais comunitaris als barris. Espais que alberguen projectes de tot tipus, impulsats per persones del barri que habiliten espais en desús, els lloguen o els demanen a l'administració.
- Finances. Cooperatives d'estalvi per a projectes ètics i socials, banca ètica. Comunitats autofinançades o fons comuns per a préstecs. Crowdfunding, microfinançament o finançament col·lectiu.
- Cooperatives que generen o comercialitzen electricitat obtinguda amb mètodes renovables.
- Grups de lactància i criança.
- TIC i programació. Producció col·laborativa de programari i xarxes que realitzen produccions col·laboratives, des d'un cotxe a un documental passant per música, sèries o vídeo jocs.
- Telefonia i internet. Iniciatives per compartir connexió a internet sense fils de manera acordada en una xarxa oberta, neutral i lliure.
- Mercats socials. Xarxes de producció, distribució i consum de béns i serveis constituïdes per empreses i entitats de l'economia social i solidària juntament amb consumidors i consumidores.
- Botigues d'intercanvi, biblioteca de coses (cosateca) ...
- Conversió integral. Participació en diverses iniciatives comunitàries d'alimentació, treball, habitatge, educació i, fins i tot, salut.
En aquests espais podràs trobar persones compromeses amb una manera diferent de fer les coses i amb les quals podem compartir els nostres valors de manera comunitària treballant conjuntament per una societat nova.
Anima't a canviar i compartir les teves canvis en comunitat!
Moltes de les iniciatives que promouen alternatives de consum pots trobar-les a:
Pregària
Senyor, en el silenci d'aquest dia que neix
vinc a demanar-te pau, saviesa i força.
Avui vull mirar el món amb ulls plens d'amor;
ser pacient, comprensiu, humil, suau i bo.
Veure darrere de les aparences als teus fills
com els veus Tu mateix, per així, poder apreciar
la bondat de cada un.
Tanca les meves orelles a tota murmuració,
guarda la meva llengua de tota maledicència.
Que només els pensaments que beneeixin
romanguin en mi.
Vull ser tan ben intencionat i just,
que tots els que s'acosten a mi,
sentin la teva presència.
Revesteix-me de la teva bondat, Senyor,
i feu que durant aquest dia
jo et reflecteixi.
Amén.
Descarregar l'arxiu del cinquè punt del decàleg verd "Animaràs una conversió personal, comunitària i eclesial":