9. Assumiràs els consensos científics
Nombrosos estudis científics assenyalen que la major part de l'escalfament global de les darreres dècades es deu a la gran concentració de gasos d'efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de la activitat humana (LS 23)
El papa Francesc afirma que hi ha un consens científic que indica que ens trobem davant d'un preocupant escalfament del sistema climàtic i que nombrosos estudis científics assenyalen que, en gran part, l'escalfament global dels últims anys o dècades es deu a la gran concentració de gasos d'efecte hivernacle.
Però, l'ecologia és un repte tècnic? Podem dir alt i clar que no. Tal com el papa sant Joan Pau II va assenyalar a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible a Johannesburg l'any 2002, cada cristià té una "vocació ecològica" que, en els nostres dies, és més urgent que mai. Tots els cristians hem de saber que constitueix una amenaça per a la vida no fer cas a la naturalesa com es mereix, per exemple, explotant sense consideració els recursos naturals.
El text referent en temes d'ecologia a l'Església és l'encíclica Laudato Si'. És una anàlisi extensa de l'amenaça ecològica, elaborada i contrastada al costat d'un elenc d'autoritats científiques seleccionades per la seva especialització en aquest tema. La crisi ecològica no només resideix en algunes causes, com l'ostensible debilitat de la política (submissió de la política davant la tecnologia i les finances) o la descontrolada explotació econòmica de la Terra. L'origen central d'aquesta catàstrofe cal buscar-la més en el propi ésser humà, en el deteriorament del seu comportament relacional (la relació interior amb si mateix, amb els altres, amb Déu i amb la terra). La conversió salva l'ésser humà, que ha d'aprendre que l'autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres (LS 70). Així, la veritable ecologia assumeix no només els consensos científics sinó que va més enllà, ja que és a la vegada protecció del medi ambient, ecologia humana, ecologia social i ecologia cultural.
D'aquesta manera, posant la tècnica al servei de la cura de la Creació, ens parla Benet XVI sobre la revisió dels nostres valors, la necessitat de noves regles i formes de compromís que ens obliguen a una reconversió interior, ens fa ser protagonistes i no mers espectadors del canvi i la renovació. En concret, en l'encíclica Caritas in Veritate, ens diu que és convenient fer una revisió profunda i amb visió de futur del model de desenvolupament, reflexionant a més sobre el sentit de l'economia i la seva finalitat, per corregir les seves disfuncions i distorsions.
La humanitat necessita una profunda renovació cultural; necessita redescobrir aquells valors que constitueixen el fonament sòlid sobre el qual construir un futur millor per a tothom. Les situacions de crisi per les que està travessant actualment, ja siguin de caràcter econòmic, alimentari, ambiental o social, són també, en el fons, crisis morals relacionades entre si.
Obliguen a una manera de viure caracteritzada per la sobrietat i la solidaritat, amb noves regles i formes de compromís, recolzant-se amb confiança i valentia en les experiències positives que ja s'han realitzat i rebutjant amb decisió les negatives. Només d'aquesta manera la crisi actual es converteix en ocasió de discerniment i de noves projeccions.
Sense una conversió espiritual, i confiant només en els avenços tecnològics, no estarem davant d'una veritable ecologia humana, una ecologia integral al servei de la Creació.
Veus que clamen
Yanuaatamain
Pueblo Awajún - Perú
"Molts matins, al riu Marañón famílies senceres es despertaven perquè una olor forta no els deixava dormir. Era el petroli que éstava passant pel riu. L'Estat i l'empresa petroliera estaven intentant amagar la realitat. Des de la Constitució dels Estats, d'un moment a l'altre, el nostre territori ja no era nostre i quan intentem reclamar, ens criminalitzen. Moltes persones i organitzacions ens hem alçat per dir: JA N'HI HA PROU.
A part de contaminar i matar-nos, ENS VOLEN FER CALLAR.
La dimensió humana no és només nostre, és de tots: de les plantes, els peixos, les muntanyes; d'aquí ve el respecte, la convivència en harmonia. Nosaltres som uns més, no som superiors, és una dimensió d'horitzontalitat, aquest respecte, aquesta consideració.
Com que tot està concentrat a Lima, Petro Perú, que és el responsable dels vessaments petroliers, està allà. El riu Chiriaku comença al Marañón i aquesta contaminació va com el riu a tot arreu.
Les xarxes i les tecnologies han d'ajudar a reproduir la cultura, incorporar nous coneixements al que som, sense deixar de ser, a reproduir les nostres lluites, a que siguem ressò i força. No al contrari."
El País
14 novembre 2017
Més de 15.000 científics llancen un avís per salvar el planeta
"Vint anys després de la primera advertència, una nova crida adverteix que gairebé tots els problemes són ara "molt pitjors".
Un grup de 15.000 científics de 184 països han alertat, per segona vegada en 25 anys, de les tendències ambientals negatives que amenacen "seriosament" el benestar humà i causen danys "substancials" i "irreversibles" a la Terra. Advertència dels científics del món a la Humanitat: Un segon avís és el títol de l'article que signen a la revista BioScience, en què parlen de les "senyals òbvies que anem per un camí insostenible", tot i que també ofereixen accions per intentar revertir les tendències actuals.
Segons la seva opinió, gairebé tots els problemes que afecten el planeta són ara "molt pitjors" que en el seu primer avís, l'any 1992.
En els últims 25 anys, les tendències en nou temes mediambientals "suggereixen que la Humanitat segueix arriscant el seu futur", tot i que hi ha algunes excepcions com l'estabilització de la capa d'ozó Aquesta "ràpida disminució global de les substàncies que perjudiquen la capa d'ozó mostra que podem fer canvis positius quan actuem de manera decisiva", subratllen.
Més de 15.000 científics llancen un avís per salvar el planeta
Però el benestar humà segueix "seriosament amenaçat" per tendències negatives com el canvi climàtic, la desforestació, la falta d'accés aigua dolça, l'extinció de les espècies i el creixement de la població humana, escriuen els experts.
No obstant això, "la Humanitat no està prenent les mesures urgents
necessàries per a protegir la nostra biosfera en perill", segons els
signants de l'article, ja que "l'aclaparadora majoria" de les amenaces
que s'havien descrit, persisteixen, i "de manera alarmant, la majoria
estan empitjorant". Per això, els científics suggereixen 13 àrees en què
actuar i demanen un corrent de pressió pública per convèncer els líders
polítics que adoptin les mesures correctives.
Crear més reserves terrestres i marines, enfortir l'aplicació de les lleis contra la caça furtiva i les restriccions al comerç d'espècies silvestres, ampliar els programes de planificació familiar i d'educació per a les dones, promoure un canvi de dieta basada en les plantes i l'adopció "generalitzada" d'energies renovables i tecnologies "verdes" són algunes de les seves propostes.
Algunes persones, "podrien tenir la temptació d'ignorar aquestes evidències i pensar que estem sent alarmistes", indica Ripple, però "els científics saben interpretar dades i mirar les conseqüències a llarg termini. Els que han signat aquesta segona advertència no estan només llançant una falsa alarma". Al contrari, "estan reconeixent els senyals òbvies que anem per un camí insostenible". "Esperem que el nostre document encengui un ampli debat públic sobre el medi ambient i el clima global", afegeix.
Tot i que el panorama sembla fosc, els científics assenyalen que s'han fet progressos en algunes àrees com la reducció dels productes químics que danyen la capa d'ozó i l'augment de l'energia generada amb fonts renovables. A més, en algunes regions s'ha registrat un alentiment de les taxa de desforestació.
Entre els principals perills, l'Aliança destaca l'augment del 35% de la població humana, que ha sumat 2.000 milions de persones des de 1992, mentre es produeix una reducció col·lectiva del 29% en el nombre de mamífers, rèptils, amfibis, aus i peixos . "Hem desencadenat un esdeveniment d'extinció massiva, el sisè en aproximadament 540 milions d'anys, en què múltiples formes de vida actuals podrien ser aniquilades o almenys en perill d'extinció per a finals d'aquest segle", recorden. Altres tendències negatives són la reducció del 26% en la quantitat d'aigua dolça disponible per càpita, el descens en les captures de peix salvatge, tot i l'augment dels esforços pesquers, o un increment del 75% en les zones mortes dels oceans .
També causa preocupació la pèrdua d'uns 300 milions d'acres de bosc, molts d'ells convertits en agrícoles, el continu increment de les emissions globals de carboni i l'augment de les temperatures. "Aviat serà massa tard per canviar el rumb de la nostra fallida trajectòria, i el temps s'esgota", adverteixen científics, que criden a la resta de la comunitat a recolzar la el manifest ".
Font: El País 14/11/2017
Què pots fer (o deixar de fer)?
Ens recorda el papa Francesc a l'encíclica Laudato Si' que hi ha un consens científic molt consistent que indica que ens trobem davant d'un preocupant escalfament del sistema climàtic que es deu a la gran concentració de gasos d'efecte hivernacle emesos sobretot a causa de la activitat humana (LS 23). Què podem fer davant aquesta afirmació i les seves implicacions?
1. Informar-nos sobre la dimensió i la magnitud d'aquest fenomen. Potser vam sentit parlar de l'efecte hivernacle, dels canvis climàtics, l'escalfament global i fins i tot d'aquest últim fenomen i la seva relació amb la pobresa, però no som capaços de filar tots els arguments i comprendre de veritat què passa, per què i com ens afecta. La millor manera de començar a forjar el nostre propi criteri és informant-nos. A més de l'Encíclica, podem trobar molta informació a les web de les universitats, de les organitzacions ecologistes i en la del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, organització de referència en l'estudi del fenomen
https://www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml
Alguns documentals, com aquest de National Geographic, ens acosta d'una manera bastant interessant al fenomen del canvi climàtic:
2. Un cop que ens hem informat i comprès millor què és l'escalfament global, podem preguntar-nos sobre el seu origen. Hi ha persones i organitzacions que neguen que l'activitat humana sigui causant del canvi climàtic, són minoria, però hi són. Per arribar a tenir una opinió formada al respecte, pot ser interessant saber qui són, a quins interessos responen, d'on treuen els diners i comparar els seus arguments amb els que ofereix, per exemple, l'encíclica Laudato Si' o el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic.
4. A partir d'aquest punt, podem defensar els nostres arguments ben informats en els nostres ambients, al cap i a la fi, estem defensant a les persones més pobres i indefenses que pagaran, estan pagant, les conseqüències del canvi climàtic com a conseqüència de l'activitat humana.
3. Si comparant arribem a la conclusió que l'Encíclica i la seva proposta d'assumir els consensos científics en aquest tema és la més apropiada, no podem quedar-nos adormits davant la magnitud del problema, cal prendre partit, reconèixer l'activitat humana com a causant de l'escalfament global i interioritzar la seva relació amb la pobresa.
Podem involucrar-nos en organitzacions i campanyes que donin a conèixer les causes i conseqüències de l'escalfament global i, el més important, canviar aquelles maneres de viure que sabem que són causants dels canvis esmentats.
També podem participar en esdeveniments de sensibilització ambiental, com el que s'organitzen des d'Enllaçat per la Justícia, per conscienciar sobre les causes de l'escalfament global i cridar a l'acció.
5. Podem optar políticament per aquelles opcions que assumeixin els consensos científics en relació a l'escalfament global i ens presentin propostes decidides i valentes per abordar les seves causes, però també, i potser és més important, podem començar a canviar la nostra manera de vida diari, passant a consumir béns i serveis d'empreses que assumeixen aquests consensos i han pres decisions per produir de manera més sostenible.
Podem esmentar, per exemple, a les empreses de l'economia social i solidària (https://www.economiasolidaria.org/) ue s'articulen a través dels Mercats Socials ( https://mercadosocial.konsumoresponsable.coop/), a les empreses de la Xarxa d'economia solidària de Càritas (http://caritasespanola.org/economiasolidaria/ ) o a les que comercialitzen productes de Comerç Just (www.comerciojusto.org).
Un bon ventall d'opcions per consumir d'acord a uns principis i valors construïts des de la informació i el pensament crític
Pregària
Oh, Senyor, envia el teu Esperit,
que renovi la faç de la terra.
Vine, Santa Ruah!
Renova la faç de la Terra.
Reconcilia'ns amb l'aire que contaminem,
reconcilia'ns amb l'aigua que enverinem,
reconcilia'ns amb la terra que omplim
d'asfalt i ciment,
reconcilia'ns amb els germans i germanes
als que descartem.
Renova els nostres desitjos
i renova la faç de la Terra!
Vine, Mare de la vida!
Lliura'ns del desig de poder,
fes-nos creure en la reconciliació
entre nosaltres i els animals
als que tractem com màquines,
entre nosaltres i les plantes
que semblen ser inútils per a nosaltres.
Doneu-nos fe per rescatar els arbres,
perquè no es morin tots.
Renova les nostres ments
i renova la faç de la Terra!
Vine, Alè Diví,
Mestre dels humils!
Inspira les nostres vides perquè aprenguem a viure en unió amb totes les criatures,
transforma'ns d'enemics en germans,
d'especuladors de guanys
en amics de la Terra.
Renova els nostres cors
i renova la faç de la Terra!
Vine, esperança dels pobres,
jutge dels poderosos!
Rescata del naufragi al nostre planeta,
treu-nos de la presó de la nostra voracitat.
Alè de vida, bufa sobre nosaltres!
Aigua de vida, deixa'ns beure de tu!
Deixa'ns convertir-nos en la teva llar
i renova la faç de la Terra!
Font: CONFER ESPAÑA
Descarregar el novè punt del decàleg verd "Assumiràs els consensos científics":